25/10/10

El futbol català està de moda

Des de la temporada 2004-2005, el Barça ha guanyat quatre lligues, el mateix nombre de supercopes d'Espanya, una copa del rei, una Supercopa d'Europa, una Mundial de Clubs i dues lligues de campions: 13 títols conquistats per Frank Rijkaard i Pep Guardiola en tan sols sis anys. I per sobre de tots aquests èxits, sobresurten els sis títols assolits pel tècnic català l'any 2009, un fet únic en la història del futbol. S'hagi superat el màgic dream team de Cruyff o no, la diferència entre aquell equip i l'actual és l'inusual protagonisme de la pedrera. Busquets, Xavi, Piqué, Puyol, Messi, Iniesta, Valdés i Pedro provenen de la Masia --alguns d'ells són campions del món i d'Europa-- i són fixos en l'onze del Barça, als quals cal sumar els Bojan, Jeffren, Thiago o Muniesa, cridats a ser el futur de l'equip.

El futbol català està de moda i no només pel Barça, ja que la pedrera de l'Espanyol també està donant alegries a la seva afició en les últimes temporades i, perquè també, han estat campiones d'Espanya les seleccions catalanes sub-18, sub-16, d'alevins de futbol sala i la femenina sub-16. "En aquests moments el futbol que es fa a Catalunya és el model a imitar per tots, ja que tenim èxits a nivell de club i a nivell estatal", explica Joan Vilà, director tècnic de l'àrea esportiva de la Federació Catalana de Futbol (FCF), qui destaca especialment el "boom de les pedreres del Barça i Espanyol". Però també atribueix el bon moment a la tasca realitzada en materia "d'organització i funcionament". La FCF porta diversos anys apostant per la formació, motiu pel qual va reestructurar el funcionament del futbol base per adequar la competició als nens. "Estàvem estancats en el futbol 11, per això vam incorporar el futbol 7. La nostra idea seria anar evolucionant progressivament: futbol 5, 9 i 11 depenent de les edats". Paral.lelament s'ha fet un esforç per millorar el nivell dels professionals del sector, com els entrenadors i monitors, que al final són els encarregats de traslladar els seus coneixements als jugadors. Vilà també insisteix en la importància que els joves adquireixin "fonaments i idees" que van més enllà del futbol. "El nen ha d'aprendre a llegir, dividir, sumar, restar... Des de la federació també podem transmetre valors, no només inculcar la competició als nens", explica.

Un altre símptoma de que el futbol a Catalunya va bé és el futbol femení, també referent en la resta d'Espanya. Equips com el del Barça, Espanyol o Estartit tenen cada vegada més un protagonisme que fa anys era impensable. I altres modalitats futbolístiques van, a poc a poc, obrint-se pas. És el cas del futbol platja. "Encara cal veure si té acceptació o no, de moment hi ha un campionat de estatal, seleccions regionals, diverses competicions... Veurem", afegeix Vilà. De totes maneres, ser jugador de futbol professional segueix sent el somni de molts nens, i encara que cada vegada hi han més catalans jugant en l'elit, són molt pocs els que hi arriben. En el cas del Barça, com a la resta d'equips professionals, és el club el que crida "a un jugador", explica Jaume Marcet, responsable de comunicació de futbol base de l'equip català. "Tenim una xarxa d'observadors formada per unes 25 persones, la majoria d'elles a Catalunya i Espanya". Una cop dins d'algun dels equips inferiors, el jugador ha d'adaptar-se a la filosofia del Barça. "Tots els equips juguen amb la mateixa idea futbolística, els rols estan molt definits", detalla Marcet. Però també cal complir en matèria d'estudis i de disciplina. En cas contrari, el jugador no progressa. Vilà explica per la seva banda que es pot veure, a una edat molt primerenca --"6 o 7 anys"­--, si un nen té qualitats diferents de la resta per jugar a futbol. "Que arribi o no a jugar com a professional dependrà de la seva evolució, òbviament, però també dels entrenadors que tingui, que estigui ben envoltat...", remata Vilà.

*PUBLICADO EN EL PERIÓDICO DE L'ESTUDIANT

No hay comentarios: