Des que Barcelona celebrés els Jocs Olímpics i Paralímpics l'any 1992, molt han canviat les coses per a les persones que necessiten una cadira de rodes per a moure's per la ciutat. Des de fa uns anys, tots els col.legis es construïxen de tal forma que qualsevol amb mobilitat reduïda pugui moure's en ell sense cap problema. S'han disposat d'accessos especials a algunes parades de metro i la majoria d'autobusos estan adaptats. Bé ho sap el Pau, un nen de deu anys del barri del Poblenou afectat d'un tipus poc comú d´ataxia, malaltia degenerativa que li ha dut a anar en cadira de rodes des de fa aproximadament un any. El recorregut que cal fer des de casa seva fins al col.legi on estudia no sol ser problema per a la seva cadira elèctrica, ja que, com els seus pares expliquen, els obstacles insalvables com pot ser una tanca o una vorera molt estreta --un minusvàlid necessita un ample d'uns 80 centímetres-- es superen sempre buscant un camí alternatiu.
Però encara existeixen moltes zones a Barcelona de díficil accés per als minusvàlids. És el cas dels molts comerços com restaurants que no disposen d'una entrada adaptada per a tothom, o dels carrers en els quals s'estan realitzant obres que dificultan el pas. Els problemes, segons denúncia el seu pare, també sorgeixen sovint per conductes "incíviques". "De vegades, un no pot adonar-se, però deixar un cotxe aparcat en doble fila pot suposar que una persona que estigui en cadira de rodes hagi de perdre el temps buscant un altre camí", explica. L'accessibilitat és, per a les persones que van en cadira de rodes, una "cadena molt fràgil", com explica María José Rozas, de la Federació Ecom. Aquesta entitat, que agrupa a 167 associacions dedicades a ajudar a gent amb mobilitat reduïda, dóna suport a unes 40.000 persones a tota Espanya. "D'una banda, els problemes d'accessibilitat són en realitat producto d´un entorn errat, ja que aquest no sempre s'adapta a totes les persones", explica. Malgrat que, segons Rozas, Barcelona s'hagi convertit "en un referent per a moltes ciutats en quant a accessibilitat", mai se sap quan es pot espatllar la rampa de l'autobús o quan et trobaràs la moto d'algú en un gual. Rozas, no obstant això, adverteix: "No es pot prevenir una malalties com el Parkinson o l´Alzheimer, que et poden deixar en cadira de rodes, però sí un accident de tràfic".
Segons la responsable d'accessibilitat d´Ecom, acabar necessitant una cadira de rodes per a moure's per culpa d'un accident de tràfic és la "causa més trista" de totes les possibles. "Es pot ser minusvàlid de naixement, per problemes durant el part o a causa d'una malaltia, però si beus mentre conduïxes tens més probabilitats d'acabar en cadira de rodes". Al llarg de tot l'any passat, 451 persones van perdre la vida en les carreteres només a Catalunya, en un total de 24.590 accidents. A més, 2.178 persones van resultar ferides greus, moltes de les quals han acabat necessitant una cadira de rodes. A més, cap destacar que, d'entre tots aquests accidents, 4.443 van estar relacionats amb un ciclomotor, que pot conduir-se a partir dels 14 anys.
Actituds tan fàcils com posar-se sempre un casc homologat o respectar els senyals de tràfic poden evitar, a més d'un accident, lesions greus que puguin tenir repercussions per a tota la vida. El cas dels atropellaments, 3.229 a Catalunya durant el 2008, és un exemple de les imprudències més habituals que solen cometre's diàriament. Un total de 323 ferits greus i 2.870 greus és un balanç fàcilment millorable. Respectar els passos de peatons i els semàfors pot reduir considerablement el nombre d'accidents. "Conduïm d'una manera molt despistada, moltes vegades és tan fàcil com posar els cinc sentits a la carretera", recorda Rozas.
*PUBLICADO EN EL PERIÓDICO DE L'ESTUDIANT
No hay comentarios:
Publicar un comentario